Hola referente a la idea de Perico de escribir a la federación y presionar para que tomemos todos (atletas, organizadores y autoridades del problema) y a la de Didac de abrir un hilo en el foro, os envio un esbozo de carta. No se si seria pertinente o no enviarla a la FCA, eso lo dejo bajo vuestra consideración. POr supuesto, podeis enmendar, corregir, etc. lo que querais.
Saludos, ahí va el ladrillo
"Benvolguts Srs,
Ens dirigim a vostès perquè, com sabran, l'enorme creixement de les curses en ruta ha provocat que els vehicles amb que es desplacen dels corredors i els seus familiars als esdeveniments s'hagi convertit en objectiu pels lladres. És habitual que l'organització faciliti l'aparcament als corredors en grans descampats, polígons industrials, etc. poc transitats. Els dies de carrera s'aglomeren una gran quantitat de cotxes que són presa fàcil i molt atractiva per als desaprensius que es dediquen a aquestes activitats.
Fa uns dies, a la Mitja Marató de Vilafranca, dos cotxes d'atletes del nostre club van ser víctimes d'un assalt. Així mateix, en els fòrums de corredors d'internet, com en el de corredors.cat hi ha nombrosos testimonis en diferents carreres d'aquest tipus de robatoris.
Som conscients que la FCA no té cap competència en matèria de seguretat ciutadana. No obstant això, com a institució de referència en el nostre esport, entenem que potser podrien contribuir a augmentar la seguretat de les curses.
En primer lloc, transmetent el nostre testimoni a tots els clubs associats, perquè tots els atletes prenguem mesures de certes mesures de seguretat: intentar viatjar en transport públic (cosa difícil normalment), portar pocs objectes i / o documents de valor i deixar-les en en el guarda-roba que posa l'organització a disposició dels atletes, etc. Són mesures per tots conegudes, però que moltes vegades oblidem posar en pràctica per mandra, desídia.... Els atletes no descansem diumenge, però els lladres tampoc.
En segon lloc, molts clubs associats a la FCA organitzen o tenen un pes organitzatiu important de proves en ruta amb molta participació. És necessari que els organitzadors prenguin consciència d'aquest problema i prenguin alguna mesura al respecte. Una major cura en el servei de guarda-roba, fent aquest més còmode per al corredor i una major vigilància dels aparcaments habilitats per als atletes mentre es disputa la prova, bé per part de voluntaris de l'organització, bé amb membres dels cossos de seguretat o inclús amb seguretat privada dificultaria molt la labor dels lladres. Entenem que l'increment de la vigilància dels aparellaments no és una mesura molt costosa. Faria falta pocs efectius ja que els cotxes es concentren en superfícies relativament petites i, atès que els robatoris es produeixen bàsicament mentre es disputa la competició, ja que molts atletes solen escalfar prop del cotxe i es canvien posteriorment en el mateix, el temps crític oscil.la entre mitja hora en una competició de 5 km i dues hores en una mitja marató. És cert que en el cas, més excepcional, d'una marató, el temps sobrepassaria les 4 hores.
Finalment, entenem que la FCA podria Tenir mes influència que un club o organitzador particular per acosseguir per part la Conselleria d'interior i / o dels ajuntament una major sensibilització en aquesta qüestió (per exemple, incrementant en algun agent la vigilància del aparcaments en els events més multitudinaris). Entenem que el fenòmen del "atletisme popular" hauria d'estar especialment mimat per les autoritats per la gran quantitat d'externalitats positives que genera a la societat (per exemple, en la economia de la población on s’organitza la competició i en la salut de la població).
Cordialment,"
