Club Atletisme Tarragona

Josep Antón Fortunyo

quic 06/03/2010 01:04 4412 lectures
Fil antic

Aquest fil té més d'un any i la informació pot estar desactualitzada. Et recomanem buscar fils més recents sobre aquest tema o obrir un nou fil si necessites informació actualitzada.

quic
quic
06/03/2010 01:04
Tancat General
Ens ha deixat un amic i company. Avui m'ha trucat Raul Sabaté per donar-me la mala noticia, desprès d'estar lluitant cinc setmanes el seu cos ha dit prou.
Hem perdut a un apasionat de l'atletisme i a un professional de l'esport. Una persona que ha dedicat practicament tota la vida a potenciar el nostre esport i de les poques que van aconsseguir fer de l'esport la seva professió.
Alguns dels més veterans encara podem recordar aquells dissabtes en que venien ell i en Raul a entrenar amb nosaltres a les pistes del nàstic. Si en fa d'anys!!!!
És trist parlar de la mort d'un company, pero a quants ens agradaria que quant arribi en nostre moment ho poguem fer practicant alguna de les coses que més ens agrada. Doncs en Josep ho ha fet així. El seu penultim moment, entrenant i l'ultim, competint contra la mort.
L'ultim cop que el vaig veure va ser a Vilafranca i a més de la samarreta dels 20 anys del club em va reclamar una resposta a una consulta que m'havia fet per mail. Ho sento Josep, no he estat a temps de contestar-te, suposo que algun dia en podrem tornar a parlar.
Hem perdut un gran esportista i una millor persona. A la familia una forta abraçada.
Quico
Respostes (7)
Didac
Didac
06/03/2010 01:38
Personalment feia poc que el coneixia, d'haver coincidit per les pistes quan jo portava els nens del sant pau i ell portava els d'ascó (crec) i ja se'l veia apasionat de l'atletisme, recentment per Vilafranca també ens havíem vist i tot just farà cosa de 6 setmanes, com diu el Quico, em va demanar una samarreta del 20è aniversari. La següent setmana vaig portar-li però ja era massa tard.

Doncs a la setmana següent Quico m'explicava el que li havia passat.

Havíem intercanviat també algun correu, fent-me alguna consulta per la web.

Us deixo la seva web, que me la va facilitar. http://webfacil.tinet.org/jafe/8456

Podríem mirar de fer arribar a la família les samarretes que em va demanar?
Nene
Nene
06/03/2010 12:31
Acabo de llegar de rodar y conecto para saber de nuevas noticias y me encuentro con esta desagradable. Y encima no voy a poder ir a decirle adiós, pues acabo de leerla y son más de las doce.

Dídac, por supuesto que debemos de llevarle a la mujer unas camisetas, también prepara de las de talla pequeña. Si podemos, los miembros de la Junta y quien quiera del CAT, tendríamos que subir para llevárselas. Quizá Quico pueda de hacer de intermediario con Raúl, pues yo no tengo números de teléfonos.

En fin, Quico ya ha dicho todo lo que se puede decir del amigo Fortuño. Cada cual nos quedaremos con su recuerdo. Hace unos 6 meses, en la revista de la ACAV, salió publicado un artículo de él. Si lo encuentro ya lo reescribiré.

Y bien, aunque actualmete no era del CAT, él siempre estaba con nosotros. Así que no lo olvidaremos.

Saludos.
Nene
Nene
06/03/2010 17:26
¡¡ Hola Raül !!

No te preocupes por las camisetas. Una lila/blanca senior para Josep, que supongo que la guardarán con cariño, y por supuesto, para Aïna y Pau. Y te las haremos llegar o nosotros, tanco Quico como yo conocemos a su 'dona', se la podemos llevar.

Hace un rato, he releído el libro que publicásteis allá por el año 92, sí, ese titulado "Córrer: dels 100 metres llisos a la Marató". Entonces éramos unos chavales, con muchas ilusiones, ganas y voluntad de hacer cosas, y que más o menos hemos llevado a cabo. Recuerdo el día que subí, con Quico a la presentación del libro, libro que era uno de vuestros proyectos desde hacía tiempo, y mira, con muchas ganas lo llevasteis a la realidad. En la portada, hay unos chiquillos corriendo cuesta abajo, y uno lleva la camiseta que llevamos durante dos temporadas del Club Natació Tàrraco y otra chiquilla la recién estrenada camiseta del CAT.

Y esos años en las pistas de tierra del Nàstic, donde éramos capaces de hacer unos tiempazos, que hoy día, los niños y jóvenes son incapaces de hacerlas con los mejores tartanes. Incluso recuerdo el día que llegásteis, mi entrenador Pepe Boada nos informó de ello, que venían unos chicos de pueblo a entrenar con nosotros y, vagamente, la imagen la tengo en mente, con aquellas caras de asustados, o eso me parecía a mi.

Y como bien dices, desde entonces hasta ahora, y el mejor homenaje a Josep es que sigamos haciendo este gran deporte que nos enganchó hace 30 años, con la misma ilusión de siempre.

Josep, Manolo y Jordi son nuestros compañeros que nos esperan.

Saludos.
quic
quic
07/03/2010 11:35
Nene, encargaros vosotros que yo estoy hasta el finales de mes interno en Mollet haciendo un curso y no podré venir.

Me sabe muy mal no poder bajar, espero que podáis trasladar mis condolencias a la familia.
TXOMING
TXOMING
07/03/2010 11:45
BON DIA A TOTHOM.
M'HE QUEDAT ATURAT AMB TOT AIXÃ’.
NENE, AVISAME CUANDO QUERAIS IR QUE ME APUNTO.
RAUL.:NO PATEIXIS QUE SEMPRE US PORTEM A DINS I TOT ALLÒ MAI NO S'OBLIDARÀ.
UNA ABRAÇADA MOLT FORTA!!!!
Nene
Nene
07/03/2010 13:36
Ok. Hablaré con Dídac que tiene las camisetas y ya veremos cómo se les hace llegar, de todos modos, intentaré dárselas a Raül el lunes, si tengo un momento, y así las tendrán más rápidamente.
Didac
Didac
07/03/2010 21:24
Hola que tal, doncs Ok nene, demà les porto, no problemo, de fet encara les tenia aquí preparades.
Missatge original de quic
quic 06/03/2010 01:04
Ens ha deixat un amic i company. Avui m'ha trucat Raul Sabaté per donar-me la mala noticia, desprès d'estar lluitant cinc setmanes el seu cos ha dit prou.
Hem perdut a un apasionat de l'atletisme i a un professional de l'esport. Una persona que ha dedicat practicament tota la vida a potenciar el nostre esport i de les poques que van aconsseguir fer de l'esport la seva professió.
Alguns dels més veterans encara podem recordar aquells dissabtes en que venien ell i en Raul a entrenar amb nosaltres a les pistes del nàstic. Si en fa d'anys!!!!
És trist parlar de la mort d'un company, pero a quants ens agradaria que quant arribi en nostre moment ho poguem fer practicant alguna de les coses que més ens agrada. Doncs en Josep ho ha fet així. El seu penultim moment, entrenant i l'ultim, competint contra la mort.
L'ultim cop que el vaig veure va ser a Vilafranca i a més de la samarreta dels 20 anys del club em va reclamar una resposta a una consulta que m'havia fet per mail. Ho sento Josep, no he estat a temps de contestar-te, suposo que algun dia en podrem tornar a parlar.
Hem perdut un gran esportista i una millor persona. A la familia una forta abraçada.
Quico